L’existència de diversos conjunts històric-artístics a la Conca ha fet que per part de l’administració hi hagi hagut nombroses intervencions cara a la seva rehabilitació. Durant el franquisme les competències eren del Ministeri de Cultura, i a partir dels anys vuitanta passen a mans de la Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura). A nivell de demarcació les primeres intervencions que tenim documentades daten de l’any 1940 a la ciutat de Tarragona, al monestir de Santes Creus i a l’església de la Puríssima Sang d’Alcover, enderrocada el 1936.
A la nostra comarca les intervencions comencen el 1943 a Poblet amb motiu del trasllat de les despulles dels comtes-reis des de Tarragona, amb la presència del General Franco. L’any següent es treballa en la consolidació del claustre de Sant Esteve en el mateix cenobi cistercenc. El 1946 s’actua a l’església de Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma de Queralt i el 1947 es restaura l’enteixinat de la nau montblaquina de Sant Miquel, la recuperació del qual s’havia iniciat en la dècada dels trenta pel seu rector Mn.Pau Queralt i Gaya.
Poblet i Montblanc estan aparellats en volum d’actuacions, una trentena cadascun, sota la direcció de l’arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez juntament amb el seu col•lega J.Sancho Roda (aquest darrer el trobarem al final de la dècada dels setanta). A la vila ducal del 1950 al 1978 es treballa a les muralles, el 1953 a Sant Francesc, del 1966 al 1972 al Pont Vell i el bienni 1972-1973 a Sant Marçal. A la vila comtal dels Queralt s’executaren quatre projectes a l’esmentada església de Bell-lloc (1946-1960).
Aquestes dades les hem extret del llibre que el 1989 edità el Ministeri de Cultura Fuentes documentales para el estudio de la restauración de monumentos en España, de 704 pàgines, que de fet és un catàleg dels expedients conservats a Madrid a la seu central del ministeri (Plaza del Rey 1). Més a prop, a Tarragona, a l’arxiu supracomarcal de la Generalitat (AHT) hom disposa d’altres fons d’interès, el més antic és el de la Comissió de Monuments de Tarragona, amb els llibres d’actes que arrenquen el 1844 (1), el segueix el de la comissió del Patrimoni Històric i Artístic (1953-1981), depenent de l’administració perifèrica de l’Estat que inclou abundants expedients d’intervencions privades i públiques, amb informes i fotografies (sols s’han perdut els volums dels acords) de gran valor en ser habitualment un testimoni únic de com estaven originariament els edificis. A partir del 1981 hem de recórrer al fons de la Comissió Tècnica de Tarragona del Patrimoni Cultural de l’ens autonòmic amb les actes, resolucions, correspondència, expedients i registres. De Montblanc es comptabilitzen 52 expedients (1981-1987), de Santa Coloma de Queralt una desena (1980-1986) i de l’Espluga dos (1986-1987).
A causa de la importància del conjunt medieval montblanquí els treballs de la seva recuperació mereixerien la confecció d’una monografia rigurosa dels darrers cinquanta anys, de la mateixa manera que puntualment s’ha fet amb la restauració de la sagristia nova de Poblet .

(1) Vegeu l’article del qui signa “El fons documental de la Comissió de monuments històrics i artístics de Tarragona” a L’Arqueològica informa núm. 12 (març-abril del 2000) pàgines [3-4].